12th
La darrera reunió va ser a La Cassola, on l’executiu va mantenir una trobada al més alt nivell per tractar de arreglar el món. No sé si van ser l’amanida d’espinacs amb cruixent de poma i formatge de cabra, el carpacció de advocat amb bacallà, les cuixes de granota, el foie amb germinats de soja, els calamars a la andalusa, els steaks tàrtar, els coulans de xocolata, el carpacció de pinya amb crema catalana o la crema de xocolata. Igual va ser el vi -dues ampolles-, les bombolles de l’aigua o la cafeina de l’expresso, pero tot va anar com una seda.
Diue-me simple, però jo em trobo molt bé el vostre costat. És una qüestió epidèrmica, segurament d’empatia i trobo a faltar aquestes converses sobre el cel i l’infern, el blanc i el negre, Mas i Montilla, Rosell i Laporta, de tu, de mi, de vosaltres, de nosaltres, de tots, d’ells i d’elles, de tot.
La conclusió és que compartint tot és una mica més fàcil, almenys per a mi. Gràcies!
